Els Apunts
Els textos
Bona lectura!
25 oct
El tiempo: material de la sesió 1 a la vostra disposició
El material de la sessió nº1 està a la vostra disposició:
7 oct
Lectures i xerrades
Seguim per tercer any consecutiu amb el nostre programa de lectures i xerrades, o “master classes” com es diu avui en dia. Intentarem novament apropar-nos a autors i obres clàssics, amb la presentació d’Utopia, de Thomas More, a per Joan-Manuel del Pozo, la de Goethe per Raül Garrigasait, i la dels Viatges de Humboldt pel sabadellenc Bernat Lladó.
A més, enguany tindrem l’honor i el plaer de comptar amb tres ponents d’altissim nivell, en unes dates que encara queden per concretar:
- El fotògraf Joan Fontcuberta ens oferirà una lliçó sobre la imatge,
- El ceramista Toni Cumella ens parlarà de les similaritats i les diferències entre artista i artesà.
- El físic francès Guy Molénat ens explicarà que el mon s’esten molt més enllà del que s’en pot veure, amb una ponència en català, amb el títol de: cop d’ull sobre l’invisible.
Recordem que aquestes xerrades son gratuïtes però que l’aforament és limitat i cal inscriure’s (per mail a infocultura@afsabadell.org), i que els amics i estudiants de l’Alliance Française tenen prioritat.
27 set
Fulletó dels cursos a la vostra disposicó
Està a la vostra disposició el fulletó de cursos 2011 i 2012, cliquant l’enllaç següent, o a recepció de l’AF de Sabadell
Us espero el dia 20 d’octubre!
19 set
El temps (S. Bauer)
El temps s’en va, el temps se’n va. Senyora. Ai!, el temps no, nosaltres ens n’anem.
(Pierre de Ronsard, traducció N. Izard)
Introducció
“Què és el temps? Si no m’ho pregunten, ho sé, però si m’ho pregunten, ja no ho sé”. Aquesta frase de Sant Agustí és més profunda del que sembla: diu que el temps és una cosa que vivim i coneixem molt bé de manera intima, però que comencen les dificultats quan hem d’objectivar-lo per a explicar-ho.
Primer, perquè el temps no es pot mesurar. Però que fan els rellotges? Doncs mesuren un espai: és per convenció que hem decidit que aquest espai representa una duració. Els càlculs fets per Galileu y Huygens per arribar a una representació satisfactòria del temps són apassionants, i ens ensenyen moltes coses sobre la relació profunda que els humans tenim amb el nostre entorn, sempre mitjançant les matemàtiques.
Desprès, perquè la sensació del temps varia totalment en funció del que està passant: “compareu un minut assegut sobre el foc de la cuina amb un minut en els braços de la criatura més bonica, i tindreu una idea del que separa l’infinit de l’instant”, deia Einstein. Què és el temps? És una dimensió del nostre univers o de la nostra ment? És una qualitat de les coses? A quina escala? O és la nostra manera de percebre el mon? Té qualitats? Té una direcció? Té sentit?
El temps és certament una cosa íntima i subjectiva: és la causa de la meva transformació i de la meva finitud personal. Però també és una cosa col·lectiva, i la historia de les seves transformacions i valoracions és una historia de l’esperit humà. Entendre perquè tenim 12 mesos solars, o la batalla entre el temps de l’església i el dels mercaders a l’edat mitjana, o les evolucions de la idea d’història, de providència i de fi dels temps, són maneres d’entendre com el temps, això que coneixem i no coneixem, que no sabem si és un concepte o una qualitat de les coses o la dimensió on es mouen, reflecteix i estructura alhora els nostres valors i les nostres creences.
Temari:
I. La mesura del temps
- Histories i mites de calendars
- Problemes matemàtics i metafísics de mesurar el temps
- Perquè hi han rellotges i campanes a les esglésies?
II. Una dimensió de l’univers o de les persones?
- Existeix el temps?
- Estic en el temps o el temps està en mi?
- El temps dels físics (convidat : Guy Molénat)
III. El sentit del temps
- Temps cíclic i temps linear
- La mort i la finitud
- Les 3 dimensions del temps: kronos, eon i kairos
Calendari:
Els dijous, de 19h a 21h, del 20 d’octubre al 22 de desembre de 2011
18 set
Què és l’amor? (O. Farrés)
L’amor no veu amb els ulls, veu amb l’ànima (William Shakespeare)
Introducció
Segons el model científic, quan ens enamorem segreguem hormones, neurotrofines i feromones. Però, sempre podrem preguntar, ens enamorem perquè el cos experimenta aquests canvis? O potser ens passa tot això perquè ens enamorem? L’amor és un dels grans temes de la filosofia, la literatura i l’art. S’explica que Auguste Comte, el fundador del positivisme i el crític més despietat que hi hagut mai als excessos romàntics de la metafísica, va abandonar en bloc tota la seva teoria tan bon punt es va enamorar.
Des del Banquet de Plató fins a Les desventures del jove Werther de Goethe, passant pels trobadors, per Shakespeare i pels grans novel·listes de tots els temps, l’amor ha estat el centre de gravitació de la nostra cultura. No pas en va, l’interrogant “Què és l’amor?” es considera etern i insondable.
Durant el curs, farem un recorregut històric sobre les visions i tradicions de l’amor més destacades. La filosofia, literalment l’amor al coneixement, ens ajudarà a debatre sobre els aspectes a vegades contradictoris i sempre fascinants de les passions humanes. Per il·lustrar aquest viatge, però, també ens servirem de la literatura, la música i el cinema.
Temari:
- L’amor entre els antics
- L’amor cristià
- L’amor cortès
- L’amour fou dels romàntics
- L’amor i la ciència
Calendari:
Els dijous, de 19h a 21h, del 12 de gener al 9 de febrer de 2012
17 set
5 Alemanys (S. Bauer)
Una teoria nova mai trionfa, son els seus adversaris que acaben desapareixent (Max Planck)
A dalt: Weber & Planck. A baix: Hayek, Marx & Schmitt
De la Critica de la Raó Pura (1781) fins a la Dialèctica de la Il·lustració d’Adorno & Horkheimer (1944), els països i els intel·lectuals de llengua alemana formen el morter on es composen totes les salses intel·lectuals dels segles XX i, molt probablement, XXI. En l’àmbit cientìfic, les teories de Kurt Gödel, Ludwig Boltzmann, Bernhard Riemann o – evidentment – Albert Einstein, conformen el marc epistemològic d’on surten les matemàtiques i la física actual. En el camp de la economia política, son les idees neoliberals de la revista ORDO (Eucken, Böhm, Hayek) que orienten, avui dia, per exemple, el Tractat de Lisboa, mentre que la oposició no sap què fer amb el legat de Marx. Un altre que suposa un gran problema, tant per l’esquerra que per la dreta, és Carl Schmitt, fundador del marc jurídic del nacional-socialisme i a la vegada inspirador de la Constitució d’Israel, inventor del fürherprinzip però defensor de l’Estat contra el partit nazi, deixeble de Donoso Cortés però rescatat per les esquerres francesa i alemana en els anys 60 i 70.
Aquests 150 anys son els d’un domini incontestable dels intel·lectuals de parla alemana, en tots els camps, des del Bauhaus fins a l’informàtica, passant per la sicoanàlisi, la relativitat, l’economia, la societat… Amb la Segona Guerra Mundial, tots aquests intel·lectuals emigren a Estats Units (ORDO forma l’escola de Chicago, l’Escola de Frankfort se’n va a Berkeley, sense parlar d’Einstein…).
Fer un panorama complert d’aquesta època hagués demanat un curs d’un any sencer, o un repassada massa superficial.He optat per aquests 5: les seves teories son suficientment polèmiques per poder abordar, a treves dels seus textos, els grans problemes i conceptes que elabora el pensament alemany entre 1850 i 1950, i que encara avui dia son els nostres problemes i els nostres conceptes.
Temari
- Karl Marx i l’idea de revolució
- Max Weber i l’idea de societat
- Max Planck i l’idea d’energia
- Karl Schmitt i l’idea de sobirania
- Friedrich Hayek i l’idea de llibre competència
Calendari
Els dijous de 19h a 21h, del 16 de febrer al 15 de març
16 set
La filosofia de JJ Rousseau (O. Farrés)
Imatge via Wikipedia
Per a coneixer els homes, cal veure com actuen (JJ Rousseau)
Enguany celebrem els tres-cents anys del naixement de Jean-Jacques Rousseau, un dels pares de la teoria política moderna, amb un curs dedicat a la seva figura. Motejat per Nietzsche com “la taràntula moral” i saludat per Kant com “el Newton del món social”, la seva obra no ha deixat mai indiferent a ningú. Perseguit a França, prohibit a la seva Ginebra natal i condemnat a l’Índex pel Vaticà. Polèmic, apassionat, paradoxal i revolucionari, va escriure moltíssim i va tocar gairebé tots els temes: música, botànica, educació, filosofia política, ètica i, fins i tot, va fer una novel·la precursora del romanticisme i dues memòries autobiogràfiques.
Durant el curs, dialogarem –sempre a partir dels seus textos– sobre la complexa relació de Rousseau amb els il·lustrats, sobre el seu pensament radical i sensual alhora, i sobre l’enorme influència que ha exercit amb el pas del temps, tant en el camp dels esdeveniments històrics com en el món de les idees.
Temari
- Què és la Il·lustració?
- Primers escrits
- Teoria política
- Filosofia de l’educació
- Escriptura i autobiografia
Calendari
Els dijous de 19h a 21h, del 12 d’abril al 10 de maig de 2012
15 set
El naixement del cristianisme (S. Bauer)
Volem que tots les pobles gobernats per l’adminstració de la nostra clemència facin professió de la religió que el diví apòstol Pere va donar als romans (Emperador Teodosi, 380 AD)
Aquest és una repetició del curs exposat a la tardor 2010, i pretén continuar presentant les etapes més rellevants de la història del nostre pensament i dels nostres valors. Desprès de la filosofia antiga i de l’humanisme, “el naixement del cristianisme”completa els dos primers cursos i dona un panorama bastant ampli de la historia de les idees a Europa i el món mediterrani, des del segle VII abans de la nostra era fins al segle XVI.
El cristianisme és actualment objecte de debat en tots els àmbits de la seva actuació: des del debat recent sobre si és necessari el reconeixement de les nostres arrels cristianes a la Constitució
europea fins a discussions actuals sobre la compatibilitat del cristianisme i la ciència (teclegeu Verlinde
o Dawkins o Hawking a qualsevol cercador), passant per qüestions més pràctiques com l’organització de
l’Església (i el paper de les dones, per exemple) o l’ètica dels sacerdots. Totes aquestes qüestions permeten plantejar un curs que aporti una llum històrica i filosòfica en aquests debats actuals.
Temari
- Introducció general i problemàtica
- La captivitat de Babilònia i la invenció del judaisme
- Vida i mort d’en Jeixua
- La predicació de Pau
- La religió cívica dels grecs i dels romans i les persecucions dels cristians
- Els pares de l’Església i la filosofia
- Què és una heretgia? Què és un cisma?
- Reaccions politeistes: Julià l’Apòstata, els misteris i el neoplatonisme
- Ètica i pastoral cristianes
- D’un imperi a l’altre: la qüestió del poder temporal
Calendari
Els dijous, de 19h a 21h, del 7 de juny al 19 de juliol de 2012
